lunes, 21 de enero de 2019

Idees

A l'esperar penso i premso les idees;
les amuntego totes molt juntes,
com als transports en hora punta,
i, quan sonen les campanes,
miro les fletxes vermelles
per saber per on han de sortir.
Les escales mecàniques
normalment només pugen:
pujant vigiles no trepitjar,
baixant vigiles no caure.

Les idees volen pensar-se i gaudir-se,
reiterar-se en bucles fantàstics lluminosos,
iterar-se sobre els angles de les projeccions
que desitgen tornar-hi records:
lúcids, vívids, corporis, tangibles, revivibles,
somniables sense ombres ni foscors.

Les idees edifiquen l'esquelet i les escales
per on pujar al punt més alt
amb vistes panoràmiques
i un salt d'aigua inassumible.

Les idees volen tota la realitat de rere els miralls,
capgirar-la amb la nitidesa dels ulls.
Les idees volen mossegar-te el coll fort,
posar-hi aigua als endolls.

I vull voler pensar
per donar-les l'entitat que mereixen
i que no m'ataquin per l'esquena,
ni em llencin a les vies.

Idees equilibristes que volen i omplen
i toquen teixits imaginaris,
enquistades a les creences alienes
que profanen la subjectiva individualitat i bellesa
amb espases d'inexistent universalitat i objectivitat;
amb termes tan llunyans,
tan poc apropiats,
tan fora del pensar-les i premsar-les
a la línia de la xarxa metropolitana de sang
que estimula el meu cervell
amb aquesta voraç intensitat
i que em sacseja i sedueix
a cada onada de paraules,
a cada espurneig verd,
a cada combinació amb el blau.

Idees que surten de les meves mans
cap a la pell,
cap a la calor i claror alienes,
cap a l'anhel de les freqüències a la palma de la mà,
cap als túnels subtilment tancats
amb tants i tants pensaments i idees a dins.

Les idees intenses, indòmites,
impossibles, inqüestionables
imploren i imposen la part que és seva,
la part sincera d'estimar i desitjar,
ni que sigui,
només,
una idea.

miércoles, 2 de enero de 2019

Hilos

Las realidades tienen
textura plástica y moldeable
a los diferentes presentes,
a las capas,
a los vínculos,
a las líneas argumentales.

El entramado vital
se dibuja como hilos,
cuerdas y nudos,
lazos y desenlaces.
Trozos cortados y guardados,
fragmentos convertidos en pulseras,
atadas por uno mismo o por otros,
con cierres de nudos,
selladas a mechero,
ayudando en cremalleras,
identificando maletas.
Cuerdas brillantes,
hilos sin hilvanar,
ovillos de lana,
hilos de pescar.
Y esa cuerda contra el viento
atada en un tendal.
Nudos de macramé,
hebras de mimbre
y pulseras de espiga.
Y una soga,
y una red de pesca roja-granate
cosida con aguja gruesa
en un taburete de madera.

Buscar el extremo a la vista
en un carrete deshilado.
Coser y seguir.
Y volver a encontrarlo.

lunes, 31 de diciembre de 2018

Finestres

"I una altra vegada, l'any acaba aquí..." 
- Cap d'any

Col·leccionant finestres,
angles des d'on mirar el món,
quadres i marcs de l'exterior,
fulles que canvien d'estació,
un tros de cel,
un arbre,
el sol.

Les finestres són el llenç
dels pensaments de mirada perduda,
dels interlocutors que ja no hi són,
dels reflexos i els ulls d'altres vides,
d'un so suau als vidres i somriures,
d'un gat rere tests de flors.

lunes, 24 de diciembre de 2018

Boira

Visibilitat mínima
sota la boira
dels vincles no triats
i la tirania de l'edat.

La boira,
en totes les seves formes,
és, només, un túnel.

La boira en el camí
és un túnel que té fi.

viernes, 21 de diciembre de 2018

Y después

Al final de todos los caminos,
de puertas y pruebas.
Al final de los nudos de la cuerda,
de las contracorrientes.
Al fondo de pasillos de posibilidades,
de cadáveres,
de dinamitar todas las ciudades.
Al final de las páginas
y los títulos de crédito,
en la parada de origen y destino,
en la campana del último tren,
se abrirán las puertas y ahí,
después de todas las suturas,
con certeza de caleidoscopio de iris,
bajo los neones,
estaré y estarás,
estaremos y seremos
con todo lo que fuimos y somos.
Al final.
Y después.

jueves, 20 de diciembre de 2018

Potser no

Potser no cal aferrar-se
ni arriscar-se al rebuig
per abraçar una ressaca
de goteig i fred conegut.

lunes, 10 de diciembre de 2018

Shapes ashore

Keeping the shore
within eye reach.
Keeping the road
on sight while ashore.
Travels within travels
tick and roar the engines.

Curly coloured curves
and polygonal shapes
swirling and riding
the spirals,
the sinusoidal iron routes.
Moving within
the wooden confines
that keep them
standing still,
down to earth.

With the same
route and neighbors,
they stay.

jueves, 6 de diciembre de 2018

Pont

Quan ets més gran entens 
que no has de morir
a tots els llocs on jugues.

miércoles, 5 de diciembre de 2018

Nadal, què vols?

"Ideología" - Nacho Vegas

Què vol dir Nadal?
Què vol dir terratrèmol si no et tremola el cap? 
Què vol dir un somriure fals i fosc mal pintat a un mural? 
Què vol dir un anunci trepitjat sense cap número penjat? 
Què volen dir totes aquestes campanetes, llums i nadales? 
Crèdits amb pampallugues de raïm.
Claqueta de "Rebaixes" com a Fi.

martes, 4 de diciembre de 2018

Verd

"[...] en los petroleros no hay nadie" 
- Josep Pla

Un món verd i lluminós,
un lloc d'existència no bidireccional,
un verd imaginat a molts angles,
reflexos i asimetries.

I la distància és tan petita,
i la intensitat és tan real.

Un altre món verd es perd al so,
dibuixa el mar, imagina el bosc.
Cau i es precipita
a l'abisme desconegut
de la quotidianitat
de les experiències no viscudes
dels angles i els miralls
i estira una mà invisible
cap al fons de la magnètica llum,
cap als límits de la veu a la foscor.
I vol ser-hi present,
vol ser l'infinit tancat
i estimar assumint el passat.

I estimar-te
i desitjar-te
com si sempre ho haguéssim fet,
com si pogués.
I, a aquest món verd lluminós,
si em concentro molt,
no puc percebre cap sentit més
perquè amb els ulls crido,
perquè només voldria mirar-te
i, amb silenci de petrolier, trobar-te
a una soledat sagrada on,
no puc però vull,
que hi siguis tu.