Desfer en "te" i en "me"

I vull dir-te i desfer-ho tot.
Vull desfer-me i desfer-te i que em desfacis.
I desfer-me a sobre i a sota teu.
I que, amb tots els sentits i angles,
siguis tu qui em desfà mentre jo et desfaig a tu.
I que totes les terminacions nervioses
dels teus cincs sentits
sàpiguen que m'estic desfent
i ho emfatitzin
i ho gaudeixin
i treguin l'animalitat i l'equilibri de desfer-me i desfer-te.
Desfent-nos per osmosis i per porositat.
Per freqüències d'exhalacions i inhalacions.
Per pupil·les obertes a foscors mig il·luminades.
Per lliscar en superfícies relliscoses.
Per dibuixar angles de tots els graus
i traçar arcs entre iris brillants i eclipsats.
Vull ser l'espai entre tu i qualsevol verticalitat,
qualsevol horitzontalitat,
enlloc i en tot arreu.
Vull trobar els teus ulls al meu mirall.
Vull trencar-ho tot i apropar-te i dir-t'ho tot
i demanar desfer-te sense dir-te que em desfacis
però anant,
a poc a poc,
desfent-te i desfent-me
mentre tu,
sense adonar-te,
em fas totalment desfer.

Calitja vermella

Aiguamolls de tempesta
sota les pampallugues d'un llamp,
sota l'ombra dels cumulonimbus
soterrats a la vora l'estany.

I vols que plogui,
i vols que caigui l'aigua,
i vols que la pluja plori,
i plou i no veig que plores.

Amb l'enfosquida lluna vermella,
amb el gel condensat desfent-se de l'aire condicionat,
amb els mosquits lluitant per la meva sang,
amb l'eco dels teus pensaments al cap,
encara dubto.

Raonablement dubto.

De puntetes, sense respirar,
sense fer massa soroll per no despertar,
bellugo la balança entre el sí i el no,
la trenco perdent el compte dels segons
entre l'efervescència del llampec
i el tret del tro.

Ets massa lluny per trobar-te,
massa a prop per acomiadar-te.

Ets massa sí per dir que no.