Finestres

"I una altra vegada, l'any acaba aquí..." 
- Cap d'any

Col·leccionant finestres,
angles des d'on mirar el món,
quadres i marcs de l'exterior,
fulles que canvien d'estació,
un tros de cel,
un arbre,
el sol.

Les finestres són el llenç
dels pensaments de mirada perduda,
dels interlocutors que ja no hi són,
dels reflexos i els ulls d'altres vides,
d'un so suau als vidres i somriures,
d'un gat rere tests de flors.

Boira

Visibilitat mínima
sota la boira
dels vincles no triats
i la tirania de l'edat.

La boira,
en totes les seves formes,
és, només, un túnel.

La boira en el camí
és un túnel que té fi.

Y después

Al final de todos los caminos,
de puertas y pruebas.
Al final de los nudos de la cuerda,
de las contracorrientes.
Al fondo de pasillos de posibilidades,
de cadáveres,
de dinamitar todas las ciudades.
Al final de las páginas
y los títulos de crédito,
en la parada de origen y destino,
en la campana del último tren,
se abrirán las puertas y ahí,
después de todas las suturas,
con certeza de caleidoscopio de iris,
bajo los neones,
estaré y estarás,
estaremos y seremos
con todo lo que fuimos y somos.
Al final.
Y después.

Potser no

Potser no cal aferrar-se
ni arriscar-se al rebuig
per abraçar una ressaca
de goteig i fred conegut.

Shapes ashore

Keeping the shore
within eye reach.
Keeping the road
on sight while ashore.
Travels within travels
tick and roar the engines.

Curly coloured curves
and polygonal shapes
swirling and riding
the spirals,
the sinusoidal iron routes.
Moving within
the wooden confines
that keep them
standing still,
down to earth.

With the same
route and neighbors,
they stay.

Pont

Quan ets més gran entens 

que no has de morir
a tots els llocs on jugues.

Nadal, què vols?

"Ideología" - Nacho Vegas

Què vol dir Nadal?

Què vol dir terratrèmol si no et tremola el cap? 

Què vol dir un somriure fals i fosc mal pintat a un mural? 

Què vol dir un anunci trepitjat sense cap número penjat? 

Què volen dir totes aquestes campanetes, llums i nadales? 

Crèdits amb pampallugues de raïm.

Claqueta de "Rebaixes" com a Fi.

Verd

"[...] en los petroleros no hay nadie" 
- Josep Pla

Un món verd i lluminós,
un lloc d'existència no bidireccional,
un verd imaginat a molts angles,
reflexos i asimetries.

I la distància és tan petita,
i la intensitat és tan real.

Un altre món verd es perd al so,
dibuixa el mar, imagina el bosc.
Cau i es precipita
a l'abisme desconegut
de la quotidianitat
de les experiències no viscudes
dels angles i els miralls
i estira una mà invisible
cap al fons de la magnètica llum,
cap als límits de la veu a la foscor.
I vol ser-hi present,
vol ser l'infinit tancat
i estimar assumint el passat.

I estimar-te
i desitjar-te
com si sempre ho haguéssim fet,
com si pogués.
I, a aquest món verd lluminós,
si em concentro molt,
no puc percebre cap sentit més
perquè amb els ulls crido,
perquè només voldria mirar-te
i, amb silenci de petrolier, trobar-te
a una soledat sagrada on,
no puc però vull,
que hi siguis tu.

Calfred

El calfred d'espasa al clatell freda
-o de kamikaze a la vorera-
quan no hi trobes la cartera.

Porvenir

No sé com ni quan
es canvia tot d'un cop.
I, un cop canviat,
quan cal caure,
què cal creure,
cap a quin costat.

Desconnexió

I posseir-te a un paradís
de paraules obertes
i vores trencades,
de voracitats conscients
i vides passades.

I trobar-te a un forat negre
de ferides incomplertes
i taques de sang ressecades,
de llagues permanents
supurant aigües estancades.

Agridulce

Es agridulce el eco distante de la voz 

que conoce la palma de tu mano.

Es agridulce cuando tu mano está vacía,
cuando la luz es ajena, 

cuando la cajas no son.

Es agridulce querer que si y saber que no, 

saber que si y creer que no.

Si fumara, haría castillos de filtros 

y en las sombras del humo 

vería las diapositivas y las palabras,

leería los posos de la ceniza,

humedecería el papel en los ojos

con cristales de sal.

Agridulce como cristales abandonados

rompiéndose en un camión de trastos,

como plantas de pascua en la puerta de un bazar,

como una servilleta de tela maltrecha

en un paso de cebra 

atropellada, 

sucia,

abandonada.

Esperando que el viento la devuelva.

Esperando que una mano la recoja.

Agridulce es el sonido de los ejes 

de los mundos a los que perteneciste 

cuando, sin molde, los ves girar.

Agridulce es, a veces, la sombra

y el eco de la distancia

en la cerradura,
en el espejo, 

en el cenicero vacío.