Ja ho sabies

Ja ho sabies i vas caure:
vas treure el sí i el no,
vas voler veure;
vas beure les paraules.

Ja ho sabies i vas voler
palpar la realitat del fons:
els materials, la pols,
l'aigua i el gel de la foscor.

Ja ho sabies i vas sobresuturar
totes les cicatrius desfilades
amb fil de fibra de vidre
i anestèsia d'ortiga.

Ja ho sabies i vas oferir la pausa
a la terra, al maó i al marbre
per sentir la frontissa obrint-se,
pel foc de cendres ignífugues.

Sailing shores

"Raking through your memories"

("This is the sea", The Waterboys)

The river rumbled to the Sea
to draw the first layer,
to fiercely start anew.
All that remains,
all that stays:
tiny particles of water
at the shore they sail.

Idees

A l'esperar penso i premso les idees;
les amuntego totes molt juntes,
com als transports en hora punta,
i, quan sonen les campanes,
miro les fletxes vermelles
per saber per on han de sortir.
Les escales mecàniques
normalment només pugen:
pujant vigiles no trepitjar,
baixant vigiles no caure.

Les idees volen pensar-se i gaudir-se,
reiterar-se en bucles fantàstics lluminosos,
iterar-se sobre els angles de les projeccions
que desitgen tornar-hi records:
lúcids, vívids, corporis, tangibles, revivibles,
somniables sense ombres ni foscors.

Les idees edifiquen l'esquelet i les escales
per on pujar al punt més alt
amb vistes panoràmiques
i un salt d'aigua inassumible.

Les idees volen tota la realitat de rere els miralls,
capgirar-la amb la nitidesa dels ulls.
Les idees volen mossegar-te el coll fort,
posar-hi aigua als endolls.

I vull voler pensar
per donar-les l'entitat que mereixen
i que no m'ataquin per l'esquena,
ni em llencin a les vies.

Idees equilibristes que volen i omplen
i toquen teixits imaginaris,
enquistades a les creences alienes
que profanen la subjectiva individualitat i bellesa
amb espases d'inexistent universalitat i objectivitat;
amb termes tan llunyans,
tan poc apropiats,
tan fora del pensar-les i premsar-les
a la línia de la xarxa metropolitana de sang
que estimula el meu cervell
amb aquesta voraç intensitat
i que em sacseja i sedueix
a cada onada de paraules,
a cada espurneig verd,
a cada combinació amb el blau.

Idees que surten de les meves mans
cap a la pell,
cap a la calor i claror alienes,
cap a l'anhel de les freqüències a la palma de la mà,
cap als túnels subtilment tancats
amb tants i tants pensaments i idees a dins.

Les idees intenses, indòmites,
impossibles, inqüestionables
imploren i imposen la part que és seva,
la part sincera d'estimar i desitjar,
ni que sigui,
només,
una idea.

Hilos

Las realidades tienen
textura plástica y moldeable
a los diferentes presentes,
a las capas,
a los vínculos,
a las líneas argumentales.

El entramado vital
se dibuja como hilos,
cuerdas y nudos,
lazos y desenlaces.
Trozos cortados y guardados,
fragmentos convertidos en pulseras,
atadas por uno mismo o por otros,
con cierres de nudos,
selladas a mechero,
ayudando en cremalleras,
identificando maletas.
Cuerdas brillantes,
hilos sin hilvanar,
ovillos de lana,
hilos de pescar.
Y esa cuerda contra el viento
atada en un tendal.
Nudos de macramé,
hebras de mimbre
y pulseras de espiga.
Y una soga,
y una red de pesca roja-granate
cosida con aguja gruesa
en un taburete de madera.

Buscar el extremo a la vista
en un carrete deshilado.
Coser y seguir.
Y volver a encontrarlo.