miércoles, 27 de febrero de 2019

Tú y yo

Desde un cansancio superlativo,
desde las piezas que he perdido,
desde los moldes en los que he creído.
Desde un pretérito consumido
en ilusa y absurda agua de cenicero;
como si con una brizna de oxígeno
la ceniza pudiera volver a ser materia,
a ser corpórea,
a ser la aguja del compás
y clavar la mina
y dibujar la espiral
en el centro
del fondo
del todo.

domingo, 24 de febrero de 2019

Món emparellat

Entrades i butaques parelles,
habitacions dobles;
dosos per defecte.

Què passa amb l'u?
Amb la butaca buida
al fons de l'amfiteatre?
Amb l'habitació individual
a un entresòl interior?

No discrimineu l'u,
ni els imparells.
No discrimineu l'u
perquè a les cendres
i a les restes corrompudes
sota terra, maó o marbre;
l'u és l'única realitat.

domingo, 17 de febrero de 2019

Y nieta

El funeral constante de la vida, de cada segundo que pasa. 
La vida es solo presente; este segundo que se convierte en pasado. 
Este ahora, este "ya" que muere, este segundo que ya es funeral. 
La vida es hacia delante. 

Todo lo demás es silencio, 
todo lo demás es pasado.

domingo, 3 de febrero de 2019

Res

Desitjos foradats per
les feres dels fonaments
-presumptament-
lògics.

La lògica fuig.
La fera mossega.

Terratrèmol existencial de
forats fonamentals;
de caòtic i lògic desig
-suposadament-
fugit.