Sand and iron

Let the light shine,
let the voice be the light,
let the sound be the guide
of the frequencies that burn,
of every condensed belief
of the echoes that pierce
all the time tenses,
all the lived experiences,
all the shiny memories.

Main leaves

"Would you risk your existence 
for the uncertain grounds of possibility?"

Autumn leaves again,
falling slowly,
to the sound of water
into green tapestries,
to the echo of words
into treasured memories;
on a different life,
on another path.

Layers of existence
watch the Main:
particles of water that leave,
leaves that fall,
fall that outbreaks
speaking in windy words
and wings of shiny black crows;
the everchanging
eternal second that ticks,
the places and things
you observe and leave.

Taking off and landing thoughts
from a bench that talks like London
with the music of German accent,
with the frequency of turning points.

A yellow, brown and green horizon
observes the water as it leaves,
as from another present it stays:
the water flows and soaks
a scary and rare feeling
of belonging,
of staying,
of feeling fiercely willing
to turn the foundations
of every belief upside down
and start a selfish revolution
as the leaves that fall,
as the fall that stays.

Aliena, demà

Avui he trobat la ciutat on visc aliena,
avui he trobat la poesia hostil.
Avui he vist tot el món que conec en lloguer
amb cartells enormes i telèfons brillants
amb publicitats capitalistes.
He vist franquícies recollint
els tovallons de bars de pinxos,
he vist una ambulància decapitant
els meus versos no normatius
i ofegant la meva veu desconeguda
al mig de la pretensiositat sectària
rere mirades inquisitives
que no vol trobar-se.
Avui he recordat tots els motlles on no encaixo,
l'interès -potser genuí- que arriba massa tard;
el que he estimat,
el que he perdut,
el que pot desaparèixer.
Avui he recordat que un dia em vaig dir Aliena,
que vaig témer un William Hamleigh,
que vaig imaginar un Jack Builder.
Avui he vist l'enfosquit i esborronat
consumir preferentment de la realitat
tal com la conec
i, un cop més, m'he acomiadat;
i un cop més demà serà,
un altre cop:
demà.

Ombra

Avui dinaré amb la teva ombra:
posaré els coberts molt endreçats
un al costat de l'altre,
el tovalló a dins la copa de l'aigua,
que també serà la del vi,
perquè de diferents no en tinc.

Entenc que no entenguis
que farà la teva ombra
sense plats ni coberts a taula
però jo sentiré les paraules,
entraré al paisatge 

blau bucòlic del plat,

em veuré als miralls
de forquilla per cap tall,
ganivet per cap carn,
cullera per cap sopa.

Avui dinaré amb la teva ombra
i la miraré als ulls de totes les foscors,

hi haurà una planxa calenta al mig dels dos
on les posaré molt endreçades
una darrere l'altre
i veuré com es cremen,
com esclaten les cendres.

Avui dinaré amb la teva ombra
i, després de les postres,
sense plats ni coberts,
només hi seré jo
amb la meva ombra.