"Saraiman" - Barcelona Gipsy Balkan Orchestra
Ballo. I jo no sé ballar. Però de sobte, i només a vegades, tot vibra. I les vibracions de qualsevol mena que exerceixen les seves freqüències a qualsevol racó del cos són forces sobrenaturals. I ballo. O imagino que ballo. Em moc a un ritme o menys triat que quasi sempre és el mateix. O això penso. I veig el meu reflex a un mirall imaginari on veig més reflexos d'altres vides. I ballo. I el món al meu voltant vibra. La música no s'acaba. Tanco els ulls. I viatjo. Lluny. A dintre meu, a una espiral de so, vibracions i freqüències.
Vibra como las voces graves cuando puedes sentir las cuerdas vocales a través de la piel o en la punta de los dedos resonando en cajas torácicas ajenas, como las preguntas susurradas con manos profundizando en obvias respuestas, colores de ojos brillantes, sonidos silenciosamente guturales.
El món vibra i jo ballo i ballo. I tot vibra a dintre meu i totes aquestes sensacions viscudes ericen la pell de calfreds passats i viscuts. Suant, ballo i vibro. I penso. I sé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario