Calaixos

"A la vida" - Ovidi Montllor / Maria Arnal i Marcel Bagés

I que faig de tu. Que faig de mi. Que faig de mi amb tu en el meu record sense saber que fas tu amb els teus records de tu amb mi. Que faig si no vull fer res i si vull conservar l'essència de les vivències acabada d'obrir i posar-hi unes gotetes al cremador que encenen de tant en tant els plans detall que qualsevol innocent disparador projecta i rebobina en el cervell. I observant aquestes fotos fixes no en vull desfer-me de cap d'elles. Vull tirar d'arxiu quan necessiti recordar on és el llindar més alt que van conèixer moltes sensacions per valorar correctament el que m'envolta. Vull deixar-te al passat i només rescatar-te d'allà sense desitjar que hi siguis al present. Vull ordenar l'arxiu d'un calaix on només càpiga el que tinc fins ara. I si noves diapositives han de ficar-se a dins, seràs tu el que hauràs de portar un nou calaix. I, llavors sí, ens desfarem, recíprocament, de tot per començar de nou en un altre tu i en un altre jo.