No hi ha

Qui és aquesta noia que somia,
que m'observa des d'una casa on viu
sola amb les capes de tantes vides.
Qui és aquesta noia que busca temps
sota l'aigua, sota l'onada que no torna,
sobretot i tot sobra quan tot és.
Qui és aquesta noia que besa
el terra abans de caminar, que mossega
l'aire i el llepa amb les paraules.
Qui és la noia que s'amaga
sota o rere teu quan t'imagines
la realitat buida penjada d'un arbre;
quan tot fil que t'enganxa a terra és
un llibre, la tarda, una cadira blanca
i la teva veu fent eco al silenci
que comença a cridar fort.

Elixir no-normatiu

M'estic desintoxicant
d'una amalgama d'impossibilitats,
dels cossos normatius de la tangibilitat,
la possibilitat i, sobretot, la normalitat.
Estic buscant la combinació d'ingredients
que faci possible que els vincles siguin estacionaris,
suficientment flexibles per no ser ferris,
suficientment fermes per no ser plastilina;
que no deixin marques d'ofegament de forca,
de corda massa punxosa,
que l'entreteixit prengui sentit de lluny i de prop,
que el llibre tingui totes les pàgines,
anotacions al marge i subratllats subtils
que no condicionin la lectura.
Sota els núvols de l'estiu interminable,
només la tempesta inesperada
pot portar l'elixir últim de la possibilitat.

----

Me estoy desintoxicando
de una amalgama de imposibilidades,
de las formas normativas de la tangibilidad,
la posibilidad y la normalidad.
Estoy buscando la combinación de ingredientes
que haga posible que los vínculos sean estacionarios,
suficientemente flexibles para no ser ferréos,
suficientemente firmes para no ser plastilina;
que no dejen marcas de horcas, guillotinas, pinchos ni cadenas,
que todo su entramado tenga sentido de lejos y de cerca,
que los libros tengan todas las páginas,
y anotaciones al margen y subrayados
que no condicionen la lectura.
Bajo paisajes de nubes interminables
sólo la tormenta inesperada
puede traer el elixir último de la posibilidad.

Blau petroli

Montañas líquidas,

sábanas al sol,

telas sobre rocas;

el agua se mueve

como mercurio,

como petróleo.

Hi ha un vaixell esperant la propera onada,
l'espurna blanca balancejant l'horitzó d'esdeveniments no programats,
els cossos de peixos translúcids obrint les seves boques a la buidor salada.

Hi ha un monstre marí de corall i taques de petroli
amb els ulls nacrats sota closques de navalles
amb bivalves pupil·les enceses de ciclogènesis explosiva.

Hi ha una creu per a tots els morts d'al·lucinacions salines i coral·lines;
per goles de plenamar i baixamar engolint algues,
esclatant tòxiques bombolles de verí vitaminós.

Hi ha un exèrcit d'icebergs amb forma de far,
vaixells salvavides sense motor ni rems.

Al proper llampec
s'il·luminarà la superfície irregularment liquida de la immediatesa i,
només uns segons abans del so del tro a la reverberant sala de l'infinit
i de l'esclat ressonant que trossejarà el vaixell,
s'obrirà l'espai entre proa i popa,
s'obriren les veles com grans cortines a la immensitat
i sorgirà la sorra de les profunditats,
els peixos llanterna,
els subterranis submarins amb noves lleis i taules de marees,
amb roques amb perfils de ganivets i castells medievals;
s'obrirà la porta de totes les onades de titular, de rècord, de sense precedents.

I allà, en el pal més alt que quedarà enganxat al magma del present:
tot, senzillament, existirà.

Gather around my table

"And I laid upon the table..."

("Summer cannibals", Patti Smith)

Would you gather around my table?
I got three free chairs.
Would you gather around my table?
I watch the random grass and leaves

moving up the balcony over the desert.
I observe the asymmetric symmetry 

of the balcony ornaments.
I hear distant voices.
I watch the ice dissolve.
I watch the stones, the trees;
the passing of time.

I smell the decaying roses 

and feel the bees humming around them. 

I see the white clouds approaching 

as the storm-trailer wind moves my hair. 

The voices are distant enough to not interfere
with the paths of reasoning.
The bell tolls.

The unexpected fields lay ahead.

Would you gather around my table 

and see the untold story unfold? 

Would you slide to the dungeons 

in a slippery journey 

to release the attractive beast 

that lies beyond the fortress? 

Would you invade forbidden
seven-key locked vast extensions 

and sing your heart out 

anywhere I can only hear you?

Would you risk your existence 

for the uncertain grounds of possibility 

and gather around my table 

and be the cadence of the voice that vibrates
in the harmonic core of existence, 

in the epicenter of electricity? 

Fiercely fearless,
I embrace the ice cubes 

and turn them into words 

that transpire my pores as they melt.
The melting inside soaks
to the beat of music.

Would you gather around my table 

and drink silence and caffeine 

and the unwritten poetry and thoughts

that kilometers of blue ink will filter?

Would you gather around my table 

even if there were no me and no table?
I would certainly gather around yours 

in the impossible ethereal possibility 

of all the things that may never happen.

Caixes

No hi ha caixes per totes les meves pertinences no materials. No hi ha caixes per les meves imaginacions i fantasies heterogènies. No hi ha caixes al món per contenir, si fos possible, totes elles fent-se realitat. Aquesta platònica afició als mons irreals deixa un eix vital tranquil. No hi ha expectatives perquè res existeix, perquè tot és, en última instància, totalment impossible. I donada aquesta premissa, qualsevol tangibilitat serà més del que havies pogut imaginar. Des de la irrealitat, tota petita materialització és un univers de possibilitats. No hi ha caixes per a la immesurabilitat.