Blau petroli

Montañas líquidas,

sábanas al sol,

telas sobre rocas;

el agua se mueve

como mercurio,

como petróleo.

Hi ha un vaixell esperant la propera onada,
l'espurna blanca balancejant l'horitzó d'esdeveniments no programats,
els cossos de peixos translúcids obrint les seves boques a la buidor salada.

Hi ha un monstre marí de corall i taques de petroli
amb els ulls nacrats sota closques de navalles
amb bivalves pupil·les enceses de ciclogènesis explosiva.

Hi ha una creu per a tots els morts d'al·lucinacions salines i coral·lines;
per goles de plenamar i baixamar engolint algues,
esclatant tòxiques bombolles de verí vitaminós.

Hi ha un exèrcit d'icebergs amb forma de far,
vaixells salvavides sense motor ni rems.

Al proper llampec
s'il·luminarà la superfície irregularment liquida de la immediatesa i,
només uns segons abans del so del tro a la reverberant sala de l'infinit
i de l'esclat ressonant que trossejarà el vaixell,
s'obrirà l'espai entre proa i popa,
s'obriren les veles com grans cortines a la immensitat
i sorgirà la sorra de les profunditats,
els peixos llanterna,
els subterranis submarins amb noves lleis i taules de marees,
amb roques amb perfils de ganivets i castells medievals;
s'obrirà la porta de totes les onades de titular, de rècord, de sense precedents.

I allà, en el pal més alt que quedarà enganxat al magma del present:
tot, senzillament, existirà.