i/o

Què absurd esdevé parlar del temps

quan ens hem despullat

les paraules i/o els cossos;

quan, amb cruel nuesa, ens hem confessat

en turbulències kamikazes 

de sinceritat i/o animalitat;

quan hem fet fang salat amb les cendres

de les restes d'orgasmes

intel·lectuals i/o físics;

quan a les ressaques de les guillotines

ens hem acaronat, 

figurada i/o literalment,

les mossegades afilades 

dels finals estrepitosos.

Per què esquivem allò tan important

envers obvietats?

Per què ens mirem, des de zulos triats,

com si no ens coneguéssim?