Calitja vermella

Aiguamolls de tempesta
sota les pampallugues d'un llamp,
sota l'ombra dels cumulonimbus
soterrats a la vora l'estany.

I vols que plogui,
i vols que caigui l'aigua,
i vols que la pluja plori,
i plou i no veig que plores.

Amb l'enfosquida lluna vermella,
amb el gel condensat desfent-se de l'aire condicionat,
amb els mosquits lluitant per la meva sang,
amb l'eco dels teus pensaments al cap,
encara dubto.

Raonablement dubto.

De puntetes, sense respirar,
sense fer massa soroll per no despertar,
bellugo la balança entre el sí i el no,
la trenco perdent el compte dels segons
entre l'efervescència del llampec
i el tret del tro.

Ets massa lluny per trobar-te,
massa a prop per acomiadar-te.

Ets massa sí per dir que no.