Realitat

"By the sea" - Suede

Tinc la sensació d'una realitat esdevenint-se:
sagrada, memorable, tangible i, sobretot, real.
Una realitat només assajada a proves d'escena inacabades;
l'assaig inacabable de la prova, del potser,
de la tranquil·litat del tot irreal dels mons platònics.

Tinc la sensació que un cúmul d'esdeveniments
esdevindrà record lluminós,
que un futur no viscut serà passat valuós;
serà present intens sense camins sinuosos,
serà una realitat inequívoca,
serà al davant, al camí,
serà nou i incandescent.

Tinc la sensació de totes les peces fonent-se
en l'amalgama del proper incident desencadenant,
dels colors brillants del mai viscut,
del so que fan els llistons quan canvien de lloc
quan el més amunt sembla l'impossible absolut.

Tinc la sensació del món esdevenint-se
cançons que es puguin tocar amb les mans,
cançons de pells i paraules;
de veus encadenant els pensaments,
de matinades de llums taronges,
de l'eco del riure,
dels reflexos dels miralls,
de la vibració del so
que fa bellugar el vi a la copa
i dels ulls hipnotitzats que la miren
per tornar a les pupil·les
obliqües i obertes al més enllà.

Tinc la sensació de tastar les vivències
amb els cementiris dels fantasmes cremats i tancats;
tastar-les amb els judicis resetejats,
amb les pors a les gàbies,
amb la cristal·lina certesa que això,
com tot i com sempre,
és el moment més irrepetible mai viscut,
que això és la realitat,
que això és el que pertoca al repartiment
de l'ara, de l'abans, de l'avui.

Tinc la sensació que l’enrere es difumina
al retrovisor, a la carretera;
que tot el que va ser està endreçat,
que mai ha de tornar si no és reconvertit,
si no és reconstruint les cendres i que,
malgrat l'orfebreria,
les cendres dels "ya fue" són del tot trencadisses.

I amb aquestes trencadisses peces
que són sorra de rellotge esdevenint-se muntanya,
tinc la sensació de poder i saber
construir la realitat que serà l'ahir de l'ara,
que esdevindrà, per fi, de veritat: la realitat.