Aliena, demà

Avui he trobat la ciutat on visc aliena,
avui he trobat la poesia hostil.
Avui he vist tot el món que conec en lloguer
amb cartells enormes i telèfons brillants
amb publicitats capitalistes.
He vist franquícies recollint
els tovallons de bars de pinxos,
he vist una ambulància decapitant
els meus versos no normatius
i ofegant la meva veu desconeguda
al mig de la pretensiositat sectària
rere mirades inquisitives
que no vol trobar-se.
Avui he recordat tots els motlles on no encaixo,
l'interès -potser genuí- que arriba massa tard;
el que he estimat,
el que he perdut,
el que pot desaparèixer.
Avui he recordat que un dia em vaig dir Aliena,
que vaig témer un William Hamleigh,
que vaig imaginar un Jack Builder.
Avui he vist l'enfosquit i esborronat
consumir preferentment de la realitat
tal com la conec
i, un cop més, m'he acomiadat;
i un cop més demà serà,
un altre cop:
demà.