Senzill | Sencer | Sincer

Posant distància a un igual que se suposa diferent per qualsevol talent o tret -inherent, bo o dolent- és com, en última instància, s'aconsegueix que certa gent -sols, per sobre de tots els universos i cels- tinguin un poder que destrueix. Si el poder dictador i destructor existeix és, segurament, perquè algú en algun moment al seu veí el va començar a tractar diferent quan un dia va dir paraules a un escenari, púlpit o pedestal; va exposar un quadre, va presentar un llibre, va fer una acrobàcia, va pujar una escala figurada o literal. Encara hi ha esclaus i senyors feudals amagats als nostres veïnats sota convencions socials; rere les fronteres, frontisses i murs trencadissos que aixequen entre vincles que podrien esdevenir lluminosos. La fama, mite o divinitat -o els conceptes coneguts com fama, mite o divinitat- tenen el poder i la xacra de la distància: si un igual fa o té quelcom que tu no i això l'allunya o t'allunya a tu, és allà, en aquesta distància entre el que és nanomètric i el que és infinit, on esdevenen o bé cases o bé ponts trencats sobre penya-segats. Totes les històries comencen pel principi; les distàncies físiques o metafòriques no existeixen si hi ha paraules per parlar. I si n'hi ha, i s'entenen, tot element, i tot plegat, és igual.