Sol d'hivern

La gent va al cine i s'hi passeja, 

a la nit potser plou, al Montseny neva;

encara existeix el setanta.

Buscant el sol d'hivern
a angles blaus-verdosos d'extraradi,
a la zona u de la paradoxa
de dissabte d'hora,
de rodalies en hora.

Sol d'hivern a un banc de pedra,
sota l'abric que torna de la perxa,
de l’estiueig interminable;
a un mirall de vidre,
a xemeneies apagades,
a l'olor de gespa i castanyes.

El sol d’hivern té un somriure clar, blau i verd
de fulles d'arbres perennes,
de faristols i pedres;
de veus que es llegueixen.

Sol d'hivern a un jardí londinenc,
a l'horitzó de fred borrós i lluminós;
a l'epicentre de la tardor.