Una caixa de mistos esclatant només tocar-la
i ser foc, foc i fusta i herbes seques cremant-se
i escampant totes les cendres.
Esquitxos de desig sacsejant-me el fetge,
a mi que fujo del tòpic,
a mi que no crec en obvietats
ni en massa d'hores o massa tards,
a mi que no entenc de lleis.
Sóc salvatge amagada sota transparències,
sóc el peatge del Teletac
que obre un clic de matinada.
Vull encendre la paraula que duu la flama,
vull els ulls que es queden enganxats
mentre combustiona el centre de l'univers
i es desfà el magma en onades harmòniques,
vull la mossegada del mirall extenuada
i el tacte que evoca la foguera,
i els dits socarrats que contenen la bèstia
del desig que sacseja el fetge
de l'esquitx de tu que encara em desitja
sóc el peatge del Teletac
que obre un clic de matinada.
Vull encendre la paraula que duu la flama,
vull els ulls que es queden enganxats
mentre combustiona el centre de l'univers
i es desfà el magma en onades harmòniques,
vull la mossegada del mirall extenuada
i el tacte que evoca la foguera,
i els dits socarrats que contenen la bèstia
del desig que sacseja el fetge
de l'esquitx de tu que encara em desitja
No hay comentarios:
Publicar un comentario