A vegades el cos no vol fer res. Només dormir. Només descansar. Tancar els ulls. I al cervell li costa molt acceptar-ho. Intenta trobar raons, culpes, explicacions. I potser no existeixen. I té la sensació que ha perdut el temps. El temps, quina cosa. I no li deixa tranquil el pes de les coses que volia llegir, les que volia escriure, les que volia fer, les que volia pensar, el pes de tot allò que la son i el cansament han eclipsat. El cervell intenta posar-hi lògica i origen al cansament, a aquesta renúncia a fer quelcom en favor de dormir i no pot, i no ho entén. Li costa gaudir-ho i no deixa al cos totalment tranquil ni descansat. Potser el cervell s'emprenya quan passa moltes hores apagat. Potser es preocupa per la salut del cos i de la ment. Potser t'alerta per comprovar que encara siguis viu. Potser sap que la línia entre la desconnexió i la foscor és massa estreta i perillosa. Potser.
No hay comentarios:
Publicar un comentario